Quina rossinyol.

I avui estic inspirada o motivada per escriure al blog així que torno amb la segona part, 
el dia en que es va organitzar la quina del rossinyol.
Vaig passar a buscar la Irina a casa seu i vam anar baixan xino-xano fins el CEIP Atmetller a on ens trobaríem amb la resta de companys del projecte, però abans vam anar a el super a comprar un suc i patates per dur i compartir amb els demés.
Així doncs ja ens veus a les dos un cop sentades a la taula amb un cartallet triat per ella pero que al principi semblava que no portava sort, la Irina va dir de canviar-lo, però tot i així la sort no acompanyava, em sentia una mica malament de veure la Irina triste perquè anava veient com a tots els hi tocaba coses i a ella no, fins i tot m'ho va dir quan li vaig preguntar: "Que et passa? No et trobes bé?" a el que ella em va contestar "Sí, es només que estic una mica trista".

Però finalment, l'última panera de la tarda havia de ser nostre, i així va ser, després de l'espera, i estar allà al peu del canó....

 

Ben feliç amb la seva panera i rumb cap a casa seva.
Ens vam despedir i vam mig quedar per el pròxim dia, tot i que com que hem va avisar tard la setmana passada no vam poder quedar, i aquesta havíem d'anar al cine però ho vaig haver d'anular perquè estava malalta, així que segurament ja no podrem quedar fins l'any que ve i li recompensaré quedan un parell de dies o el dia que quedem més estona, a més li tinc un detallet preparat per aquestes festes.

Quedades.

Bones!

Ja feia massa temps que no actualitzava el bloc.
Que explicar de les últimes quedades? Com que ja en portem vàries em basaré en un dia en que vaig convidar la Irina a casa meva, voliem quedar per fer manualitats i com dies anteriors ja havíem anat a la biblioteca i per depen de quina manualitat fer es una mica merder vaig decidir convidar-la.
Va ser una tarda molt divertida, vam realitzar diversas activitats que prèviament havíem triat de diferents llibres de manualitats de la biblio, entre ells un mòbil, un intent fallit de fer un ninot amb llana (pompó).

Aquest és el resultat del mòbil, amb papallones i els nostres noms escrits a dalt. Li vaig preguntar que volia que escribis i hem va fer molta il.lusió que hem digues: "Escriu amigues per sempre", m'agrada l'estimació i l'apreci que m'ha agafat, que em va agafar des del primer dia, això fa que ens ho passem molt bé juntes i hem tingui confiança i es trobi còmode estan amb mi.
Seguidament vam decidir aprofitar el temps que ens quedaba fent dibuixos, jo li vaig fer un dibuiz per ella i ella un per mi, van quedar la mar de xulos!

Així doncs, acabades totes les manualitats la vaig acompanyar a casa seva i vam quedar per el proper dia que ja seria l'esperada: QUINA.