Quina rossinyol.

I avui estic inspirada o motivada per escriure al blog així que torno amb la segona part, 
el dia en que es va organitzar la quina del rossinyol.
Vaig passar a buscar la Irina a casa seu i vam anar baixan xino-xano fins el CEIP Atmetller a on ens trobaríem amb la resta de companys del projecte, però abans vam anar a el super a comprar un suc i patates per dur i compartir amb els demés.
Així doncs ja ens veus a les dos un cop sentades a la taula amb un cartallet triat per ella pero que al principi semblava que no portava sort, la Irina va dir de canviar-lo, però tot i així la sort no acompanyava, em sentia una mica malament de veure la Irina triste perquè anava veient com a tots els hi tocaba coses i a ella no, fins i tot m'ho va dir quan li vaig preguntar: "Que et passa? No et trobes bé?" a el que ella em va contestar "Sí, es només que estic una mica trista".

Però finalment, l'última panera de la tarda havia de ser nostre, i així va ser, després de l'espera, i estar allà al peu del canó....

 

Ben feliç amb la seva panera i rumb cap a casa seva.
Ens vam despedir i vam mig quedar per el pròxim dia, tot i que com que hem va avisar tard la setmana passada no vam poder quedar, i aquesta havíem d'anar al cine però ho vaig haver d'anular perquè estava malalta, així que segurament ja no podrem quedar fins l'any que ve i li recompensaré quedan un parell de dies o el dia que quedem més estona, a més li tinc un detallet preparat per aquestes festes.

Quedades.

Bones!

Ja feia massa temps que no actualitzava el bloc.
Que explicar de les últimes quedades? Com que ja en portem vàries em basaré en un dia en que vaig convidar la Irina a casa meva, voliem quedar per fer manualitats i com dies anteriors ja havíem anat a la biblioteca i per depen de quina manualitat fer es una mica merder vaig decidir convidar-la.
Va ser una tarda molt divertida, vam realitzar diversas activitats que prèviament havíem triat de diferents llibres de manualitats de la biblio, entre ells un mòbil, un intent fallit de fer un ninot amb llana (pompó).

Aquest és el resultat del mòbil, amb papallones i els nostres noms escrits a dalt. Li vaig preguntar que volia que escribis i hem va fer molta il.lusió que hem digues: "Escriu amigues per sempre", m'agrada l'estimació i l'apreci que m'ha agafat, que em va agafar des del primer dia, això fa que ens ho passem molt bé juntes i hem tingui confiança i es trobi còmode estan amb mi.
Seguidament vam decidir aprofitar el temps que ens quedaba fent dibuixos, jo li vaig fer un dibuiz per ella i ella un per mi, van quedar la mar de xulos!

Així doncs, acabades totes les manualitats la vaig acompanyar a casa seva i vam quedar per el proper dia que ja seria l'esperada: QUINA.

Establint vincle (primeres trobades)

Ja portem dos trobades amb la Irina, i la veritat, cada cop l’hi estic agafant més afecte, descobrint coses d’ella, dels seus gustos, dels seus pensaments...

Aniré per passos per no perdrem cap detall:

PRIMERA TROBADA:

Al principi potser no es va començar de la millor manera perquè no ens vam entendre, així doncs, ja em teniu a mi al lloc de trobada on havíem quedat, esperant sense veure aparèixer ningú.
Sense pensar-m’ho massa, vaig anar cap a casa seva i me la vaig trobar pel camí, ella havia entès que havíem quedat abans i també s’havia estat esperant com jo.
Però finalment, anem a la castanyada que es realitzava a CAN PUIG, vam decidir anar-hi perquè ens van comentar que la feien i com que l’Irina m’havia dit que l’hi agradaven molt les castanyes... ja ens teniu a totes dues plantades a la plaça.

Em va agradar molt retrobar-me amb els nens/es, nois/es que fa ja un any vaig tenir quan realitzava les pràctiques al casal d’allà, molts em van venir a abraçar i a saludar i em preguntaven s’hi hi tornaria a anar algun dia.
També els i vaig presentar a l’Irina, estava un xic compungida, però de seguida vam agafar unes castanyes i vam anar a un banc a menjant-se-les i parlar, parlar i parlar, m’encanta l’ho oberta que es amb mi, i la confiança que m’ha agafat.
Estem tota la estona parlant i després decidim anant-se’n perquè l’esperen a sopar, l’acompanyo a casa seva i quedem pel següent dia, un somriure s’apodera dels meus llavis quan començo a caminar direcció a casa.

SEGONA TROBADA:

Després de molt de temps agafo la bici, m’enfilo i em poso direcció a casa l’Irina. Hem quedat per anar a donar la volta a l’estany, en principi també amb en Ferran i la Marta però com que anem tard i no ens havíem dit res més, al final i anem les dues soles.
Decidim ruta, ella em diu que l’hi faria il·lusió donar la volta a l’estany i així ho fem, durant el camí parlem de possibles quedades, em parla també de com l’hi a anat la setmana, m’explica coses de Romania, i de la seva cultura i jo me l’escolto atenta, la veritat m’interessa molt conèixer maneres de fer d’altres països.
Estem tota la volta xerrant, i també ens parem a mig camí a veure aigua i a tirant-se fotos.
Finalment arribem a la DRAGA on es realitza la fira dels cavalls, així que ens aturem i ens sorprenem de trobar dos parelles més, la Wendy i en Juancamilo, estem un estona amb ells però de seguida tornem a agafar les bicis i donem un vol per les parades.
 
Finalment l’acompanyo a casa i m’ensenya un dibuix que m'ha fet, una postal de Nadal, la veritat molt maca però me la donarà el pròxim dia perquè al ploure no volia que s’hem mullés.
Ja tinc ganes que sigui dimarts per tornar-hi a quedar i a passar estones juntes. :)

Presentacions prèvies: IRINA

Avui, avui era el dia de les presentacions, de l’ incertesa de saber com serà? Ens avindrem? Quina impressió li causaré?.
Ara acabo de tornar del que a estat un matí d’allò més enriquidor i interessant.

Tot a començat amb una presentació inicial sobre el projecte i després ha vingut l’aparellament, jo sabia ja qui em tocava i la meva mentorada crec que també ho ha vist de seguida pel mapa, perquè ha vingut directe a mi.
En un principi amb tot l’enrenou no hem parlat gaire, jo li e preguntat el nom, de quina part de Romania era etc.
Més tard ens han tirat fotos, les dos estàvem una mica nervioses, m’ha presentat la seva tia i mestres del col·legi on va... al principi no parlàvem gaire, però una vegada hem estat soles hem fet molt bones migues, hem parlat de tot i la complicitat i empatia han aparegut de seguida, simplement genial, m’ha caigut molt bé i crec que a l’entrevista que ens han fet ja es veu que ens hem avingut.Finalment l’he acompanyat a casa seva per saber on vivia.

Ella és l’Irina, té dotze anys i al febrer en farà tretze, és molt parladora i simpàtica i crec que ens portarem molt i molt bé, ja hem quedat el dimarts per parlar i anar a la castanyada que fan a Can Puig, ja tinc ganes de tornar a quedar-hi!

A més, ja hem quedat per veure’ns amb algunes parelles i hem parlat de coses que faríem juntes, projecte rossinyol... ja ha començat!:)

Inicis :)

Aquesta és la meva primera publicació, la veritat mai m'havia mogut amb això dels blogs, així doncs aniré investigant com funciona.
Per on començar? Tinc moltes ganes de saber de qui seré mentora, crec que pot ser una experiència única, inoblidable i molt enriquidora per les dues parts.
A més, els dies de formació han estat molt interessants i e conegut gent molt maca, ara em toca investigar amb quins banyolins més tindré l’oportunitat de compartir aquest projecte, i perquè no? Fer algunes quedades en comú.

Fins la propera! ;)